El Blog d'EQUÀNIMA
Un espai de reflexió per conscienciar les persones sobre les necessitats dels èquids. Un lloc on trobaràs articles de coaching amb cavalls, ecoturisme, benestar emocional, equinoteràpia peu a terra i podologia equina.

06/02/2017El zen és una branca del budisme que busca la il·luminació interior. Una de les escoles del zen defensa que al món hi ha dos tipus de creadors. Uns que creen coses, objectes, serveis idees i uns altres que treballen en el seu propi ser buscant l’obra mestra que cadascú porta en el seu interior.El coaching amb cavalls està orientat cap aquesta última idea. L’efecte mirall que ens donen els cavalls, en el desenvolupament dels exercicis que es realitzen en les sessions, ens mostra quines són aquelles creences i pors que ens aturen i que ens impedeixen connectar amb aquesta obra mestra que portem dins.Es tracta de fer un viatge al nostre interior, sortir de la ment i deixar de posar l’atenció en lo extern, ja que quan hi posem l’atenció sovint ens sentim paralitzats pels judicis propis i externs (bo/dolent, ho vull/no ho vull/).El coaching amb cavalls ens ajuda a identificar els condicionaments socials ens impedeixen descobrir la nostra individualitat. Diu el Zen que la societat vol esclaus perquè tots els interessos creats requereixen obediència.Amb el PROGRAMA DEL CANVI d’Equànima només estàs a 5 sessions de coaching amb cavalls per descobrir l’obra mestra que portes dins teu, per empoderar-te i moure’t amb llibertat, per ser qui ets i arribar on vols.Les sessions són peu a terra, no es munta a cavall i per tant són aptes per a tothom.

Tot el que et proposes empendre pot enriquir la teva vida i la dels altres si sents que és la teva passió, si sents que et fa feliç i que és el que vols fer en aquest món.
Llavors, què et frena? És possible que les situacions difícils que poden sobrevenir-te, si t'atreveixes a fer un canvi, et facin molta por i per una barreja de pànic i comoditat restes inmòbil i infeliç.
Quan arriba un moment difícil tens dues opcions: estancar-te o créixer. Si el defuig et quedaràs igual o pitjor de com estaves, si t'hi enfrontes creixeràs.
Existeix una interminable font d'energia disponible per a tots. Es troba dins de cada persona i està sempre a punt per inspirar-nos per trobar tot el que necessitem per fer el canvi que volem.
Ara bé, ningú té l'obligació de portar-te la felicitat en una safata, ni la família, ni la parella, ni els amics. La felicitat és una conquesta personal que assolim quan som congruents amb nosaltres mateixos i fem el que volem fer en aquesta vida.
Amb el Programa el Canvi ja hem ajudat a moltes persones a descobrir el seu objectiu i a viure una vida plena, rica i feliç.
No ho deixis per a més endavant, apunta't ara al Programa del Canvi, cinc sessions de coaching amb cavalls, amb les que només per 250€, t'entrenaràs en les habilitats precises per viure sent i fent el que ets i el que vols:
*Descobriràs la teva missió vital.
*Posaràs sota control les teves pors i et desfaràs de les creences limitants que t'acompanyen.
*Dissenyaràs un nou estil de vida de conformitat als teus valors.
*Dibuixaràs el teu propi camí enfocat a assolir els teus objectius vivint en plenitud i felicitat.
Posa't en marxa: Escriu-nos a info@equanima.cat o truca'ns al 673 64 90 65 i reserva el teu programa.
L'altre dia al programa Retrats
el periodista Jaume Barberà entrevistava al psicòleg Rafael Santandreu. Santandreu considera que la nostra felicitat depèn de nosaltres mateixos i del fet d'entendre que l'única cosa que realment necessitem és aigua i menjar. Tenint això garantit afirma que es pot ser plenament feliç.
Rememorant Darwing el psicòleg deia "el destí de l'ésser humà és ser feliç perquè tots els animals ho són. En tant que nosaltres som animals, si no som feliços es perquè no vivim d'una manera natural".
Hi estic d'acord, no vivim d'una manera natural. Hem creat ciutats artificials en les que per sentir-nos bé, com diu el psicòleg, hem de tenir un munt de coses materials i immaterials: estar prims, ser guapos, estar en forma, tenir un pis fantàstic, un bon cotxe, èxit, una bona feina, diners, haver vist mig món i part de l'altre, tenir molts amics... És el que Santandreu anomena "necessititis".
En un altre programa de TV3, El Foraster
, al capítol dedicat a Salàs de Pallars, el periodista Quim Masferrer acompanya a l'Albert, un ramader, a veure el seu ramat d'eugues. El periodista es mostra impressionat per la capacitat sensorial dels cavalls i li comenta a l'Albert. Aquest, deixant una mica astorat al Masferrer, amb aquell to pallarès tan sec i seriós, li respon: - els cavalls no tenen cervell!
Davant d'aquesta conclusió i, en relació amb el que comentava abans, potser podríem pensar que si els humans no som feliços és perquè tenim cervell, però, c
om que em consta que els cavalls i els altres animals també en tenen, no puc referendar aquesta idea.
Més aviat intueixo que la cosa està en l'ús que n'hem fet del cervell i l'evolució que, en conseqüència, ha seguit aquest òrgan en relació a cada espècie. Els animals s'han especialitzat per adaptar-se al seu entorn, els humans per adaptar l'entorn a nosaltres.
Vam crear l'agricultura i la ramaderia, vam fer enginys que alguns mil·lennis desprès d'aquelles primeres fites van culminar en la revolució industrial, desprès tecnològica, analògica i ara digital.
Però, en lloc de fer aquests canvis respectant la natura els vam fer i els continuem fent a costa seva. Potser perquè tendim a pensar que la resta d'espècies no tenen cervell i per això ens erigim en amos i senyors de tot, en una lluita constant entre nosaltres per veure qui és més llest, més poderós. És curiós, no? Que malgrat aquesta superioritat intel·lectual no sabem ser feliços com un cavall lliure galopant per un prat, o un pardal saltant de branca en branca, o el nostre gos acampant una pilota.
Els budistes entenen que si realment "vols saber" has d'abandonar tot el teu coneixement, t'has de tornar com un nen petit, ignorant. D'aquesta manera et podràs conèixer a tu mateix i també al ser que hi ha als arbres, als animals, a les roques, als estels... Si ets capaç de coneixer-te així, diuen que podràs conèixer Tot el que És, estimar-ho, respectar-ho.
Mireu, escolteu: Aquesta música no té la força de fer-us sentir la guspira dels Déus, la joia que és a tot arreu de l'univers i de cada ser que hi habita?